Un retrat ferotge de l’adolescència al Harlem dels anys trenta, una profunda reflexió sobre el racisme i el paper ambivalent de la religió

Un dissabte de març de 1935, el dia que fa catorze anys, John Grimes deambula pels carrers de Nova York mentre rumia alguns assumptes que l’afligeixen: la difícil relació amb el seu pare, un autoritari predicador pentecostal de Harlem, la pobresa en què viuen els seus, el racisme que els envolta. John desitja un destí diferent del que la seva família ha previst per a ell: seguir els passos del seu pare. Però sap que renunciar-hi el condemnaria a una segregació encara més profunda i dolorosa: l’aïllaria de la seva comunitat i d’aquells a qui estima. Més tard, a l’església, envoltat del fervor i els cants dels fidels, John serà sacsejat per una epifania que el posarà cara a cara amb la rebel·lia i la submissió, la luxúria i la innocència, l’odi i la compassió, revelant l’ambivalència en què es troba la seva ànima. «Si alguna vegada hi va haver un llibre que jo havia d’escriure, era aquest», va dir James Baldwin de Ve y dilo en la montaña, la novel·la que el 1953 va descobrir al món el geni i la fúria de l’autor afroamericà, i que pocs anys més tard ja es considerava un clàssic de la literatura nord-americana. Amb el seu simbolisme fosc i profètic, aquesta singular novel·la d’iniciació s’inspira en l’adolescència de l’autor per compondre un relat febril en què la lluita per la pròpia individualitat queda entrellaçada amb la història d’un poble marcat pel racisme i el poder repressiu de la religió.

La seva prosa em va impactar, la seva intensitat em va deixar gairebé sense alè. Mai no havia llegit una novel·la que descrigués la solitud i el desig amb tanta eloqüència».
Douglas Field, The Guardian

«Ve y dilo en la montaña plasma un aspecte essencial de la vida als Estats Units, les seves contradiccions i temptacions, aquesta barreja agredolça d’amor i odi que tants senten envers el país».
Azar Nafisi, The Independent