Javier Parra torna a la càrrega amb una segona entrega de 'Scream Queer', el seu reeixit repàs a la història del cinema de terror i fantàstic des d’una perspectiva LGTBIQ+.

Una regla no escrita del cinema de terror és que, si la primera part funciona, prepara’t per a la seqüela. Tres anys després de Scream Queer. La representación LGTBIQ+ en el cine de terror, Javier Parra ha tornat per obrir-se en canal. Una altra vegada.

A més d’endinsar-se en el ghosting, les relacions tòxiques i altres horrors de la vida adulta, a les pàgines de Scream Queer 2. La venganza trobareu un nou repàs a pel·lícules de culte (des de ¿Qué fue de Baby Jane? fins a Caramelo asesino); la reivindicació de cineastes que formen part de l’espectre del que és queer (Curtis Harrington, Frank Henenlotter i molts altres) o la revisió d’artefactes cinematogràfics que es mouen als límits del fantàstic.

Tornen monstres clàssics oblidats, les divagacions al voltant de La posesión de Zulawski, els cenobites de la saga Hellraiser i les reinterpretacions més actuals de la Nova Carn. Alienígenes calents i criatures tentaculars comparteixen espai amb un cinema noir de tall pervers, drames psicològics que t’enfonsaran en la misèria, porno arty que vol ser fantastique i un munt de propostes d’ahir i d’avui elogiades pel col·lectiu LGTBIQA+.