Un cap de setmana d’estiu, en una casa al camp, tres amics es reuneixen en el primer aniversari de la mort de Tony. Són el seu germà, John, la seva cunyada, Marian, i el seu antic company, Lyle.

La tranquil·la trobada es veu alterada per la presència d’un estrany, el jove pintor que ara surt amb en Lyle. Ho vulguin o no, els rituals de l’estiu ―un bany al riu, un sopar a la fresca amb convidats o una passejada nocturna― estaran marcats per la figura de l’amic absent i cadascun dels tres haurà de trobar la seva manera d’encaixar la pèrdua.

Peter Cameron combina com pocs autors la sàtira social amb la intimitat i la tendresa, i porta el lector a reflexionar sobre la pròpia experiència, la dificultat de conèixer veritablement algú o l’ambigüitat de les relacions socials. Publicada originalment el 1994, Un fin de semana segueix sent, sens dubte, una de les millors novel·les del seu autor.

«"Un fin de semana" planteja la dificultat d’acceptar que el cònjuge d’un amic teu que ha mort torni a tenir una altra parella. (…) I certament Cameron ho estudia amb detall i encert.» Núria Escur (La Vanguardia)

«Peter Cameron és un excel·lent constructor d’històries. No només és que aquestes discorrin amb fluïdesa, sinó que deixen en l’ànim, sense adonar-se’n, rastres de malenconia i un món simbòlic construït des de la normalitat i no des de la retòrica.» César Prieto (Efe Eme)

«Peter Cameron és molts escriptors en un, perquè destil·la el millor dels grans mestres i els transforma, amb elegància, en alguna cosa pròpia.» Rodrigo Fresán (ABC Cultural)

«Cameron demostra a "Un fin de semana" la seva habilitat per desplegar, a partir d’històries més o menys mínimes, els conflictes que es susciten per equívocs i ambigüitats no resoltes. Al final, com en les seves obres anteriors, "Un fin de semana" és una mena de prospecció en les dificultats de l’expressió amorosa, els lastres de la incomunicació i les confusions que alimenten les relacions socials.» Iñigo Urrutia (El Diario Vasco)

«Peter Cameron torna a parlar en aquest llibre d’aquestes esquerdes que s’obren en la vida quotidiana. Esquerdes per on es cola el dolor de manera subtil encara que insistenta. I ho fa, com en altres ocasions, d’una manera magistral.» Sagrario Fdez.-Prieto (La Razón)

«L’escenari dóna peu a diàlegs brillants i a un ambient de tensió que s’adverteix a cada pàgina. Els petits roces són el bisturí que obre velles ferides i pors i que deixen les expectatives davant l’espill de la realitat.» Leire Escalada (Navarra.com)

«Peter Cameron teixeix una teranyina perfecta en què atrapa el lector amb naturalitat des de les primeres pàgines. "Un fin de semana" es llegeix amb rapidesa i entusiasme, explicant molt més del que sembla.» Victoriano S. Álamo (Canarias 7)

«Qui no ha passat per aquests reajustaments als quals ens obliga la mort aliena? I, per tant, qui en sortirà il·lès de la lectura de “Un fin de semana” de Peter Cameron? Ningú. Absolutament ningú.» Fantastic Plastic Mag

«Peter Cameron ens ofereix a "Un fin de semana" una d’aquestes històries quotidianes, aparentment senzilles, però d’una gran càrrega emocional (…) L’escriptor nord-americà versa també sobre els convencionalismes socials, com el temps que un ha de guardar dol per un ésser estimat quan ja no hi és. Quan és el moment ideal per recompondre’s? Recompondre’s suposa una traïció per a qui ja no hi és o per als seus familiars? Quin dret té el món per jutjar-nos en aquest sentit?» Eric Gras (Mediterrani)

«Una novel·la tan emocionant que, en acabar-la, estem convençuts que alguna cosa important acaba de succeir; ens deixa commoguts i despullats.» Francine Prose (The Yale Review)

«Plena d’observacions que sonen com campanetes i parpellegen com lluernes, evanescent però inesborrable.» The New Yorker

«Fascinant i addictiva (…). Tanquem la novel·la coneixent millor la complexitat de cada personatge, però també més coneixedors de la intricada trama que subjau darrere de totes les convencions socials.» Michael Dorris (Los Angeles Times)

«Ecos de Virginia Woolf, E. M. Forster, D. H. Lawrence, i F. Scott Fitzgerald, les narratives brillants i crítiques amb la cultura materialista dels quals s’obren, una i altra vegada, a allò metafísic. L’afectuosa elegia de Cameron té tant de cançó d’amor com de lament, tant de pregària com de rèquiem.» Joyce Reiser Kornblatt (The New York Times Book Review)