Mitjançant una reconstrucció sociològica de la teoria performativa de gènere de Judith Butler i un estudi empíric del col·lectiu transexual, Patrícia Soley-Beltran desfà malentesos sobre la noció del cos butleriana i la seva problematització de la distinció sexe/gènere, alhora que il·lustra les transformacions recents del feminisme, des de les polítiques d’identitat gais i lesbianes, fins a la teoria queer i els moviments transgènere. El marc interpretatiu, constituït per la teoria performativa de les institucions socials (desenvolupada principalment pels sociòlegs de la ciència Barry Barnes i David Bloor) i la noció de tipus artificial (desenvolupada pel filòsof Martin Kusch), comparteix afinitats amb el pensament de Butler: problematitzar la dicotomia natura/cultura i posar de relleu la construcció social del coneixement científic sobre el cos. L’estudi empíric comparatiu s’aproxima al col·lectiu transexual britànic i espanyol com a informants dels processos d’adaptació a les normes de gènere de tots els membres de la societat. L’anàlisi dels seus testimonis no només aporta dades sobre el coneixement popular hegemònic sobre gènere i la incidència de categories mèdiques en la seva definició, sinó que també aclareix sense prejudicis ni partidismes les característiques d’aquest col·lectiu i el situa en els seus contextos ideològic i sociopolítics, il·luminant així el panorama cultural en què es desenvolupen les actuacions legals i mèdiques.