"Todo era campo" és un text estrany i queer, i per això interessant, en el qual els noms s’esborren, les pells enganyen i allò que es tensa i s’arrisca sempre és l’existència. I hi ha un to melancòlic curiós que contrasta amb la presència virtual de la seva autora inexistent: a les xarxes és, sí, "la regadora, la talladora, la grimpadora, la planxadora, la conductora, la bloquejadora, la peladora, la bailaora, la cagadora, la torradora, o la folladora". Però és que, en no ser, té obert tot el ventall de les coses, com qui no és i per això es transforma, com la Rosalía saokiana que és "toas las cosas", i en aquest no-ser res fix floreix, s’emmotlla en preguntar-se com seria "ficar un cos dins una caixa" i que aquest cos segellat fos, per exemple, "el cos d’una mare". [...] I ens ofereix un exercici interessantíssim, que té molt a veure amb la curiosa intersecció entre el drag i qualsevol personatge, entre el drag i la folklòrica, entre el drag i tota artista. En el fons, no és tant un llibre sobre el drag com un text sobre què passa quan ens convertim en una persona que ja no som nosaltres. Del pròleg de Elizabeth Duval