Un espectacular recorregut il·lustrat pels nostres mons més foscos, pulp i «depravats», des de la sicalíptica de "sexe, drogues i cuplé" fins a la transició

Aquesta és la increïble i fascinant història de la nostra Espanya més subterrània i amant de la cocaïna o la morfina –els anomenats aleshores «verins eufòrics»–, que durant anys es venien lliurement i inundaven cabarets, antres i cantonades. Les dones prenien la nit, aquell espai on sempre es desplega el prohibit, adoptant maneres de ser lliures i sense permís de ningú, en una Santa Trinitat de sexe, drogues i cuplé, mentre la «gent d’ordre» mirava amb espant el que succeïa als carrers. Existia un país moralitzant i un altre molt diferent, la nostra Suburbia, la secreta Nació de la Molicie, aquella altra abandonada amb alegria i gran dedicació al vici i el plaer.

La nostra «tempesta immoral» va ser imparable. S’editaven centenars de llibres i revistes, algunes clandestines, que passaven a formar part de «biblioteques infernals», aquests llibres secrets per indecorosos o directament prohibits de biblioteques, tant públiques com privades, en ocasions pasquins i mal editats, que es venien per quatre duros i contra els quals es van crear brigades policials antipornografia. El més misteriós i, per a molts, infame d’aquells autors va ser Ángel Martín de Lucenay, un fals sexòleg que no s’assemblava a cap i la seva habilitat era vendre erotisme, en ocasions extrem i hilarant, sota la coartada de la divulgació mèdica, higiènica i sexual. Els seus llibres, plens de noies punxant-se o fumant opio, cròniques sobre estranys cultes i un allau de fotografies reals dels nostres baixos fons, eren això mateix: spanish pulp. Barats, accessibles per a tothom. Pura exploitation. En només quatre anys (1932-1936), aquell rei absolut de la sordidesa del sexe, la nit i els baixos fons, va inundar el mercat amb gairebé un centenar de llibres que incloïen sexe salvatge, sado o bestialisme.

Suburbia. El gran llibre il·lustrat de l’erotisme, el prohibit i la molicie a Espanya, editat per l’escriptor Servando Rocha, és un espectacular recorregut il·lustrat pels nostres mons més foscos i «depravats», des de la sicalíptica de final de segle fins a la brutalitat de la transició, quan els quioscos es van omplir de noies amb esvàstiques i cuir negre.