El 1965, Steve Schapiro va començar a acompanyar fotogràficament Andy Warhol per a la revista Life. En aquell moment, Warhol estava consolidant la seva reputació com un important artista pop, inspirat per la cultura de masses i els seus objectes de consum. Les seves fosques ulleres de sol, la seva perruca de color platí i la seva actitud sobria en públic van convertir aquest artista enigmàtic, carismàtic i extremadament ambiciós en una figura inconfusible. Warhol sabia perfectament que només podia assolir l’estatus d’estrella si s’envoltava de persones que documentessin la seva ascensió. Schapiro, que segons ell mateix deia es limitava sobretot a “mantenir-se tranquil i somriure molt”, era tan ambiciós i treballador com Warhol. Era la persona adequada per capturar en imatges la seva imparable ascensió i la seva evolució d’artista de culte neoyorquès a icona del segle XX. Irònicament, el reportatge de Schapiro mai no es va arribar a publicar a Life, de manera que moltes de les seves fotografies veuen la llum per primera vegada en aquest volum. Per a això, els seus negatius, que fins aleshores romandien adormits a les profunditats del seu arxiu, van ser curosament escanejats.

Entre 1965 i 1966, Warhol es trobava al cim de la seva creació artística. Schapiro es va dedicar a fotografiar Warhol acompanyat del seu seguici de superestrelles —entre elles llegendes com Edie Sedgwick i Nico— en inauguracions, durant el rodatge de la seva pel·lícula underground Camp, en la producció de les seves serigrafies a la Factory i mentre deambulava pels carrers de Nova York. Schapiro també va estar present a la inauguració de la primera retrospectiva museística de Warhol a l’Institute of Contemporary Art de Filadèlfia, visitada per milers de persones. Aquella nit, Warhol va ser coronat com el nou rei cool de l’art: va ser l’inici de la “Andymania”. L’última parada del “Warhol Express” va ser Los Angeles, on Andy va presentar les seves iròniques Silver Clouds a la Ferus Gallery, es va allotjar al pintoresc The Castle i va organitzar i filmar una actuació de la mítica banda Velvet Underground.

Més de 120 fotografies de Steve Schapiro es confronten en aquest volum amb obres de Warhol creades i exposades durant aquest mateix període. Les làmines de les obres d’art van ser impreses per separat i enganxades al llibre. Entre les peces incloses hi figuren Before and After, 4, 1962; Colored Campbell’s Soup Can, 1965; S&H Green Stamps, 1965; One Dollar Bills (Fronts), 1962; 100 Cans, 1962; Flowers, 1965; Shot Red Marilyn, 1964; Elvis I and II [Elvis Diptych] [Ferus Type], 1963–64; Green Disaster #2 (Green Disaster Ten Times), 1963; i White Disaster (White Car Crash 19 Times), 1963. Els textos inclouen una entrevista amb Steve Schapiro, mort a començaments de 2022, així com un assaig i extensos peus de foto escrits per Blake Gopnik, biògraf oficial de Warhol. Andy Warhol and Friends 1965–1966 és el retrat definitiu d’un artista revolucionari que va marcar de manera decisiva la cultura nord-americana de postguerra.