Per què el poeta més internacional de la nostra llengua encara reposa en una fossa desconeguda? Com és possible que, com diuen els seus versos anticipatoris, gairebé un segle després Lorca xiuxiuegi «no me encontraron»?

En el 90è aniversari de la seva mort, l’expert hispanista Ian Gibson publica aquesta crònica minuciosa que relata la seva visió personal sobre les causes, interessos i desinteressos que han portat a aquest silenci.

Espanya encara manté abandonades a cunetes i fosses comunes unes 115.000 víctimes del llarg i brutal règim dictatorial de Francisco Franco. El més estimat i plorat d’aquests desapareguts és Federico García Lorca, «passejat» a l’agost de 1936 a les afores de Granada als 38 anys. Sembla inimaginable que no sapiguem encara, gairebé un segle després, on reposen les seves restes mortals.

Aquest llibre és una crònica d’aquest oblit. L’any 2010, Ian Gibson va publicar el diari que va escriure, obsessivament, durant la primera i fallida recerca oficial del poeta l’any anterior, al municipi granadí d’Alfacar. La primera part reprodueix íntegrament aquell text desolador. La segona, inèdita, relata el que va passar al voltant de la investigació durant els tres lustres següents.

El fet que Granada, expressada per García Lorca amb més profunditat que cap altre escriptor, encara no hagi revelat el seu últim parador és vergonyós. Continuen desoent la petició formulada en la seva elegia per Antonio Machado, un altre andalús genial, pocs dies després del magnicidi:

Labrad, amics,
de pedra i somni, a l’Alhambra,
un túmul al poeta,
sobre una font on plori l’aigua,
i eternament digui:
el crim va ser a Granada, a la seva Granada!