Un text brillant a favor de la llibertat i les dissidències en què descobrirem com la lluita LGTBIQ+ és una reivindicació que ens concerneix a tots, una veritable contesa social i de classe per construir un futur col·lectiu des de la dissidència. «Però, si ja us podeu casar, què més voleu?» Què es pot desitjar més enllà de formar una família productiva, portar nous treballadors i treballadores al món, obtenir alguna rebaixa fiscal i assegurar-se que, en morir, serà la sang de la nostra sang qui hereti el poc que hàgim acumulat amb la suor del nostre front? Hi ha alguna cosa millor, promesa més esperançadora, que la desitjada, reivindicada i finalment conquerida normalitat? La quimera de la normalitat, entesa com una manera concreta de consum, s’ha convertit en un obstacle per a les lluites socials i de classe. El desig d’assimilar-se a allò «normal», de passar desapercebudes, ha silenciat en el debat les dissidències i els modes de vida allunyats del sistema productiu i reproductiu capitalista. En contraposició, hauríem de poder reivindicar més que mai altres modes de vida que convidin tota la societat a transformar-se des de les vores, a amariconar-se, a revolucionar els afectes, les cures i, també, els plaers. Una via alternativa, un horitzó col·lectiu que no descarti les realitats discordants amb una societat el centre de la qual és la família nuclear i cishetero. Christo Casas, periodista i antropòleg, presenta a Maricas malas un text a mig camí entre l’assaig i el relat personal en què descobrirem que les lluites queer són una reivindicació que ens concerneix a tots, una veritable contesa social i de classe per construir un futur col·lectiu des de la dissidència. Un assaig lúcid que constitueix una veritable invitació a tota la societat a submergir-se en les seves pròpies pràctiques dissidents i a sentir-se orgullosa d’elles. RESEÑES: «La cultura LGTBIAQ+, de carrer, furtiva, incòmoda, carnal, desafiante, perversa, nocturna, malalta i profundament bonica ha patit un procés de gentrificació, a mitges acadèmica, a mitges institucional, que ens ha restat potència i ens ha furtat els nostres abans poderosíssims modes de col·lectivitzar-nos. Des de Paco Vidarte ens ha faltat un suport que estructuri aquest amor i aquesta violència poètica per reivindicar-nos com una meravellosa alteritat. Christo Casas ha vingut a solucionar aquesta manca amb els seus Maricas malas.» Alana S. Portero, autora de La mala costumbre «Maricas malas és un desplaçament que ens fa veure el potencial útil, revolucionari i gozós d’amariconar el món, no només per a les persones LGTBI. Un argument honest, descarnat i generós del potencial destructiu per a les cadenes que lliguen tothom.» Ignacio Elpidio Domínguez, autor de Se vende diversidad «Christo Casas ha escrit una continuació (in)digna per a aquella Ética marica que va venir a sacsejar la comoditat assimilacionista en què l’activisme LGTBI s’ha acostumat a instal·lar després de l’aprovació de lleis, però mobilitzant l’esperança que aquesta vegada la història es pot escriure d’una altra manera. Recuperant les propostes utòpiques i radicals dels fronts de lliberació dels setanta, alhora que declara una guerra de classes i sense quarter a la normalitat, aquest llibre redistribueix el mariconeig com una promesa emancipadora en què totes les persones trobaran un racó de llibertat per manosejar.» Ira Hybris, militant marxista queer