Després d’abandonar la seva carrera d’advocada per dedicar-se a l’escriptura, la protagonista i narradora d’aquesta novel·la anuncia al seu exmarit que ha començat a sortir amb dones. La represàlia d’aquest no es fa esperar: ple d’odi i decidit a apartar-la del seu fill, decideix portar el cas als tribunals per treure-li la custòdia, i manipula el nen perquè manifesti que no vol continuar veient la seva mare. Comença aleshores un llarg i devastador procés judicial, durant el qual la dona, esclafada per l’absurditat burocràtica i desprotegida davant la hipocresia de la llei, intenta organitzar la seva nova vida al voltant de l’absència. Sense diners ni possessions, va saltant entre habitacions prestades, estudis minúsculs i reserves d’hotel, consagrada a una rutina monàstica que consisteix a nedar diàriament, llegir i escriure. I mentre es succeeixen les audiències, els exàmens psicològics i molts mesos d’espera, explora la seva redescoberta orientació sexual a través de breus aventures amb nombroses dones de diferents edats, cossos, llenguatges i estils de vida. A mig camí entre la literatura punk i la confessió ascètica, aquesta novel·la valenta i esgarrifosa parla de l’amor en les seves múltiples formes. Amb una prosa crua, minimalista i visceral, Constance Debré aborda sense complexos temes com el sexe, la llibertat i l’autodescobriment, i presenta un relat dolorosament bell sobre els sacrificis impossibles que s’exigeixen a les mares.