El llibre que commemora el vintè aniversari de la mort de La Más Grande.

Rocío Jurado ocupa un lloc irrepetible en la història de la cultura espanyola. Últim esglaó entre les folclòriques clàssiques i primer d’una estirp regeneradora, es va convertir en la frontissa que unia dues maneres d’entendre la copla, el flamenc i la música en general. Al mateix temps, la seva veu i la seva presència escènica van marcar el pas entre l’Espanya que sortia de la dictadura i la que feia els seus primers passos en democràcia.

Feminista, aliada del col·lectiu LGTBIQ+, víctima de la censura franquista i, alhora, esposa de torero, mare abnegada i devota de la Verge de Regla, Rocío encarna com poques les tensions entre tradició i modernitat, rupturisme i continuïtat, tant en la seva pròpia persona com en l’àmbit professional. Va ser, a més, una artista el magnetisme de la qual li va permetre connectar amb públics molt diferents i de diverses generacions.

Vint anys després de la seva mort, vuit veus revisen la vigència del seu llegat, desgranant la seva trajectòria com a cantant, actriu, musa de la premsa del cor o referent queer, entre altres facetes. Una obra col·lectiva que ve a certificar una cosa que ja se sap: Rocío Jurado és un icona pop immortal que, per molt de temps que passi, sempre serà La Más Grande.

Edició i pròleg de Carlos Barea i amb col·laboracions de Alberto Conejero, Lidia García García, Supremme de Luxe, Laura Fa, Machús Osinaga, Carlos García de la Vega i Marta Jaenes.