La guerra civil havia acabat quan Margarita Beese Rodríguez va ser jutjada i empresonada a Tenerife per falsificar la seva partida de naixement sota el nom de Juan Carlos. Els metges que van testificar a favor seu van parlar d’«anomalias mèdiques» que apuntaven, en alguns casos, a la «intersexualitat» de Margarita i, en altres, a la seva «homosexualitat», en una confusió de termes comuna en l’època.

De mare tinerfenya i pare alemany, Beese va viure l’efervescència cultural i política del Madrid dels anys vint, va dirigir una revista, va escriure textos feministes des de posicions conservadores i als anys trenta es va introduir en cercles falangistes fins a convertir-se en una col·laboradora propera de Pilar Primo de Rivera.

Va ser Margarita una falangista queer? Es poden aplicar les etiquetes de gènere d’avui a la postguerra espanyola? Per què va viatjar a l’Alemanya nazi després de sortir de la presó? Per què el seu nom no apareix en cap document oficial del seu partit? Es pot reconstruir un enigma més de vuitanta anys després?

Com ja va fer amb el seu primer i celebrat llibre, Lunática —que va inspirar una temporada del pòdcast De eso no se habla—, Andrea Momoitio converteix un grapat de pistes confuses en una investigació fascinant, narrada amb una barreja despreocupada i inconfusible d’energia, ràbia i curiositat.