Una novel·la sobre el poder de la infància i la imaginació, sobre el mal invisible que ens amenaça i sobre la possibilitat de tornar a ser lliures.

El món sembla dividir-se entre els qui actuen sense deixar-se intimidar i els qui avancen amb un dolor ocult sota la pell. Per a Loris, aquest dolor va néixer a la infància, malgrat els estius al costat de l’avi Tempesta. Al seu costat, la necessitat de llegir per espantar les angoixes es dissipava: Loris aconseguia lliurar-se al present mentre aprenia a cultivar l’hort, a construir nius d’ocells i a criar coloms, sempre fidels i tornassolats.

Trenta anys després, Loris viu a la ciutat i ha fet de la lectura la seva professió. Tanmateix, darrere la façana d’una vida estable, la feina editorial precària i l’ansietat de no estar a l’alçada el devoren. El refugi de la infància sembla haver-se extingit. Dia rere dia, Loris s’aïlla en si mateix, atent només a les alarmes del seu propi cos. Està convençut que un mal invisible l’assetja, una dolència que ningú més percep.

Mentre els metges, la seva nòvia i els seus pares esdevenen figures llunyanes, Loris només troba refugi en dos aliats: les xarxes socials —alleujament i aliment per als seus fantasmes— i Catástrofe, una criatura mutant amb ulls de gat, pell de peix i orelles de lloba que l’acompanya en l’aïllament i que només ell pot veure.