Autor(s): Bruno Padín Portela

Editorial: Akal

Data de publicació: 2019

Enquadernació: Tapa tova

Pàgines: 687

Idioma: es

Totes les històries, ja siguin de ciutats, regnes o nacions, són narracions lineals en què el seu protagonista es desenvolupa en un temps continu que va des dels orígens fins al present. La història es construeix a partir de dades, fets i personatges reals, però els historiadors seleccionen alguns fets i en deixen de banda d’altres, o els concedeixen poca rellevància. És a partir d’aquest procés de selecció com s’escriuen els relats de les històries d’Espanya, des de l’Edat Mitjana fins al present, donant a aquests relats un determinat sentit polític i moral. A les històries d’Espanya hi ha un tema omnipresent: la traïció i els traïdors. Ja a l’Antiguitat clàssica tenim els casos de Viriat o Numància; a la història medieval ens trobem amb el tema de la pèrdua d’Espanya i la traïció del comte don Julián i amb els grans poemes èpics de la traïció com el Cantar del Mío Cid; i als períodes modern i contemporani tenim nombrosos exemples de traïdors, individuals o col·lectius, que trenquen el seu pacte o jurament de fidelitat al rei i en molts casos volen apartar-lo del tron, siguin aquests el príncep Carles, Antonio Pérez o moviments socials com els comuners i les successives revoltes que van tenir lloc a Catalunya. Al costat d’aquests traïdors políticament actius hi ha també grups ocults i que es suposa permanentment amagats, que constitueixen la figura de l’enemic intern. Els protagonistes fonamentals seran els jueus, després convertits en marrans, els moriscos i, a l’època contemporània, els maçons i la seva societat secreta, els liberals i afrancesats i els comunistes eternament conjurats. Aquests dos models, el traïdor políticament actiu i l’enemic ocult, passaran de la historiografia espanyola a les tres historiografies nacionalistes: la gallec, amb el seu enfrontament entre el cèltic i el romà o l’espanyol; la basca amb la seva reivindicació de la puresa de sang; i la historiografia catalana, amb el seu contrast entre catalans i espanyols. Tots aquests temes es poden veure al llarg d’aquest llibre, en què la traïció i el traïdor apareixen configurats com una mena de maledicció a la història d’Espanya.