A les entranyes de l’Espanya del Segle d’Or, on la Inquisició amenaça i els convents guarden secrets, Liliana -jove comtessa de cuna noble però ànima rebel- es troba atrapada en una existència que no va triar. El seu cos pertany a un marit brutalment deshumanitzat; el seu cor, a una dona que l’estima amb un amor tan profund com prohibit, un amor que només pot expressar-se amb llibertat en cartes, textos i poemes.

El que la seva amant li escriu són paraules inflamades de desig, reflexions que qüestionen l’ordre diví, faules que ridiculitzen els guardians de la fe. Són paraules que l’Església cremaria a la foguera si les descobrís. I acaba descobrint-les.

Però són paraules que ambdues atresoren com les úniques proves que és possible una vida real al marge del fingiment d’obediència a les regles.

Quan els anys d’espera acaben i la seva estimada reapareix, Liliana comprèn que l’amor veritable no és una compensació davant l’horror quotidià: és un acte de rebel·lió. Però la llibertat cal guanyar-la i, de vegades, només s’aconsegueix al preu de la venjança.

Una venjança que serà minuciosa, implacable, perfecta, que exigirà determinació, intel·ligència i fins i tot coherència i lleialtat als propis valors.

A través d’una prosa que alterna la cruesa de la violència amb la bellesa de la poesia clàssica, La otra manzana de Eva teixeix una història de tres dones que es neguen a ser víctimes. És una novel·la sobre el dret al desig, sobre l’escriptura com a arma de salvació, i sobre els rituals d’autojustícia que les dones inventen quan la llei les condemna pel delicte d’atrevir-se a ser elles mateixes.