EXTREMA

MÉS D’UN MILIÓ DE LECTORS I L’ELLOGI UNÀNIME DE LA CRÍTICA

«Una novel·la que em va encantar quan la vaig llegir, policial i fosca, amb una història molt potent que ha enganxat milers de lectors -i espero que ara a milers d’espectadors. [...] Elena Blanco és un dels millors personatges femenins protagonistes que he vist en molt de temps i el Madrid que es mostra, de carrer i violent, dona molta força.»
Paco Cabezas, director de la sèrie La novia gitana, de propera publicació d’A3MediaPlayer

«A Madrid es mata poc», li deia al jove subinspector Ángel Zárate el seu mentor a la policia; «però quan es mata, no té res a envejar a cap ciutat del món», podria afegir la inspectora Elena Blanco, cap de la Brigada d’Anàlisi de Casos, un departament creat per resoldre els crims més complicats i abjectes.

Susana Macaya, de pare gitano però educada com a paya, desapareix després de la seva festa de comiat de soltera. El cadàver és trobat dos dies després a la Quinta de Vista Alegre del barri madrileny de Carabanchel. Podria tractar-se d’un assassinat més, si no fos pel fet que la víctima ha estat torturada seguint un ritual insòlit i atroç, i que la seva germana Lara va patir la mateixa sort set anys enrere, també en vespres del seu casament. L’assassí de Lara compleix condemna des de llavors, per la qual cosa només hi ha dues possibilitats: o algú ha imitat els seus mètodes per matar la germana petita, o hi ha un innocent empresonat.

Per això el comissari Rentero ha decidit apartar Zárate del cas i encarregar-lo a la veterana Blanco, una dona peculiar i solitària, amant de la grappa, el karaoke, els cotxes de col·leccionista i les relacions sexuals en tot terreny. Una policia vulnerable, que es manté al cos per no oblidar que a la seva vida hi ha un cas pendent, que no ha pogut tancar.

Investigar una persona implica conèixer-la, descobrir els seus secrets i contradiccions, la seva història. En el cas de Lara i Susana, Elena Blanco ha d’ensopegar amb la vida d’uns gitanos que han renunciat a les seves costums per integrar-se a la societat i la d’altres que no s’ho perdonen, i aixecar cada vel per descobrir qui va poder venjar-se amb tanta saña de totes dues núvies gitanes.

Ressenyes:
«El pseudònim és una màscara com qualsevol altra i qui s’amaga darrere té els seus motius. [...] Home o dona, tant fa. La competència de les seves novel·les està provada. I l’impacte de no tenir rostre, també.»
Antonio Lucas, El Mundo

«La novel·la negra o muta o s’endinsa en si mateixa. Carmen Mola, l’escriptora mutant. El pitjor d’ella, que no la pots convidar a un Festival.»
Carlos Zanón

«Qui és Carmen Mola? Importa? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que ja som a l’última pàgina.»
Jordi Llobregat, Director de Valencia Negra

«Des de la primera pàgina, Carmen Mola, qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, en el gènere negre i fora d’ell, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»
Lorenzo Silva

«L’Elena Ferrante espanyola? [...]. Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que alhora trenca diversos convencionalismes.»
Juan Carlos Galindo, El País