El fascinant relat d’una dona i un home que van optar per resistir en els temps més difícils. La novel·la més intensa i emotiva del cicle dels Episodis d’una Guerra Interminable.

El 1954, el jove psiquiatre Germán Velázquez torna a Espanya per treballar a l’asil de dones de Ciempozuelos, al sud de Madrid. Després d’haver sortit a l’exili el 1939, ha viscut quinze anys a Suïssa, acollit per la família del doctor Goldstein. A Ciempozuelos, Germán es retroba amb Aurora Rodríguez Carballeira, una parricida paranoica, intel·ligentíssima, que el va fascinar als tretze anys, i coneix una auxiliar d’infermeria, María Castejón, a qui doña Aurora va ensenyar a llegir i a escriure quan era una nena. Germán, atret per María, no entén el rebuig d’aquesta, i sospita que la seva vida amaga molts secrets. El lector descobrirà el seu origen modest com a néta del jardiner de l’asil, els seus anys de criada a Madrid, la seva desgraciada història d’amor, alhora que els motius pels quals Germán ha tornat a Espanya. Ànimes bessones que volen fugir dels seus respectius passat, Germán i María volen donar-se una oportunitat, però viuen en un país humiliat, on els pecats es converteixen en delictes, i el puritanisme, la moral oficial, encobreix tot tipus d’abusos i atropellaments.