LA NOVEL·LA NOVA D'ARTURO PÉREZ-REVERTE

Una novel·la de mar, amor i aventures a l’Egeu durant els anys de la Guerra Civil espanyola.

Buscava la boca de l’home amb la seva, humida de sal.
-Tens fred? -va preguntar ell.
-No, no tinc por.
-De què?
-De quan te n’hagis anat i això s’esborri de la meva memòria.
Va prémer contra ell el seu cos que gotejava; i Jordán, amb la roba molla, la va acollir entre els braços estrenyent-la molt fort.
-Maleït siguis, capità Mihalis -va xiuxiuejar ella de sobte.
Ell va trigar un moment a comprendre.
-Sí -va dir finalment.
Va alçar el rostre per contemplar la volta d’estrelles, que semblava haver baixat per instal·lar-se al voltant dels dos i la seva abraçada, embolcallant-los fins al final dels temps. Com si estiguessin sols a l’última nit del món.

Abril de 1937. Mentre a Espanya transcorre la guerra civil, el mariner mercant Miguel Jordán Kyriazis és enviat pel bàndol sublevat per atacar de manera clandestina el tràfic naval que des de la Unió Soviètica transporta ajuda militar per a la República. A la base d’operacions, una petita illa del mar Egeu, la vida del corsari espanyol es creuarà en un tèrbol triangle amb la dels propietaris, el baró Katelios i la seva esposa: una seductora dona madura que busca, amb freda desesperació, la manera d’escapar del seu destí.

La crítica ha dit:

«Obra mestra. [...] En cada obra del gènere Pérez-Reverte (podria dir que el seu estil literari ha creat un gènere que només ell pot escriure) imposa subtils variacions en què es juga molt. [Tanmateix], mai no va arribar tan profund en el dibuix de la fi de l’amor ni va aconseguir frases tan sobiranes».
José María Pozuelo Yvancos, ABC

«Una novel·la emocionantíssima d’aventures, amor i guerra».
Jacinto Antón, El País

«Una autèntica història de corsaris moderns, on el bo i el dolent és relatiu, que conté tots els ingredients propis de l’aventura».
Javier Ors, La Razón

«Una novel·la profunda i vibrant on es superposen vericuets poc coneguts de la nostra Guerra Civil, l’amarga història d’un amor impossible i les més complexes profunditats de l’ànima humana».
Andrés Seoane, El Mundo - La Lectura

«Una obra mestra».
ABC Cultural

«Els nous ports que els lectors van tocant en el seu viatge pel Territori Reverte continuen plens d’una barreja de sabors coneguts (i esperats) i sorpreses inèdites».
Zenda

«L’illa de la dona adormida avança entre passatges d’acció i remansos reflexius. Les escasses descripcions s’ajusten a una notació impressionista de colors i olors. Imatges paisatgístiques creatives cromen el relat. Mai afluixa el suspens. Arturo Pérez-Reverte maneja amb saviesa tècnica i intuïció artística aquests clàssics recursos narratius per oferir una mirada penetrant i exempta de tot moralisme sobre la complexa condició humana».
Santos Sanz Villanueva, El Cultural

«Tornem a l’aventura, l’acció, la guerra, els herois i els vilans. De nou, funciona: ritme impecable, notable intuïció per mostrar els detalls més suggerents, personatges atractius».
Ángel Peña, The Objective

«Un dur relat de mar. [ ] Una narració on surten a la llum assumptes essencials».
Irene Adler, La Región

Sobre l’autor han dit:

«M’agrada Pérez-Reverte, em recorda Dumas i Salgari».
Umberto Eco

«Pérez-Reverte sap com retenir el lector a cada volta de pàgina».
The New York Times Book Review