Martin publica La Insolación, el seu primer àlbum: un debut de deu cançons on el pop indie, la memòria emocional i la sensibilitat literària construeixen un univers profundament personal.

El disc funciona com una carta de presentació artística després del seu pas per Operación Triunfo i del seu debut com a actor a Mariliendre. Les seves cançons avancen com fragments d’un àlbum de records: estius que tornen, emocions que encara pesen, primers amors, dubtes, desig i creixement.

El títol neix de La Insolación, la novel·la de Carmen Laforet publicada el 1963. No es tracta d’una adaptació directa del llibre, sinó d’un suport conceptual: Martin va trobar en aquella història, i en el seu protagonista Martín, un mirall des d’on ordenar part del seu propi imaginari.

La presència de Hidrogenesse és clau en el resultat. Més que acompanyar la producció, el duet aporta una arquitectura sonora reconeixible: electrònica pop, estranyesa elegant, melodies lluminoses i un punt de sofisticació que situa el disc en un lloc poc habitual per a un debut sortit de l’entorn televisiu. El resultat és íntim, nostàlgic i autoral, però també arriscat: un àlbum que mira cap a la cançó pop des d’un territori més lliure, literari i personal.