Autor(s): Manuel Rivero Rodríguez

Editorial: Ediciones Akal

Data de publicació: 2011-04-19

Enquadernació: Rústica

Pàgines: 368

Idioma: es

Virrei és qui fa les funcions del rei. Als segles XVI i XVII, els reis de la Casa d'Àustria posseïen un conjunt d'Estats la característica comuna dels quals era que el rei havia de governar-los com si fos només sobirà de cadascun d'ells. Per aquest motiu, en els seus títols, disposicions i manifestacions públiques, els Àustries no es presentaven com a reis d'Espanya sinó com a reis de Castella, Aragó, Nàpols, Sicília, València i un llarg etcètera. No es tractava d'un simple formalisme simbòlic, sinó d'una realitat que va fer que al llarg dels segles XVI i XVII els sobirans haguessin de desdoblar i multiplicar la persona real tantes vegades com fos necessari. En aquest magnífic estudi s'aborda aquesta peculiar forma de govern. Mitjançant un desenvolupament cronològic es segueix l'evolució d'un sistema creat sota el regnat de Carles I i adaptat al govern d'Amèrica en transformar les colònies en regnes d'Índies. Des d'aquest moment, la Monarquia Hispànica viuria sota una doble tensió o contradicció, marcada per l'aspiració a la unitat i la centralitat alhora que la seva legitimitat descansava sobre el seu caràcter compost i desconcentrat. Una contradicció que només es va poder resoldre amb la creació de l'Estat nacional al segle XIX i amb la desaparició del virregnat.