Lola Flores, Sara Montiel, Imperio Argentina o Marifé de Triana van destapar el folklore portant a les llars el discurs de gènere ocult en les lletres de les seves cançons. Aquesta anàlisi, minuciosa i emotiva, explora la presència constant, sovint subjacent, de la diversitat sexual en la història de la copla, des dels inicis de la civilització fenícia fins a l’actualitat.

Des dels seus primers compassos, La copla queer aprofundeix en la ideologia de gènere en la música popular, destacant figures emblemàtiques com Miguel de Molina, anomenat “la Miguela”, Rafael de León o Lorca, que van abordar l’expressió de l’homosexualitat en les seves creacions i van marcar un punt d’inflexió significatiu en la seva acceptació i visibilitat dins de l’esfera cultural.

La copla, saturada de referències LGTBI, esdevé aquí un terreny d’exploració a través d’intèrprets com Lola Flores o Rocío Jurado, que no només van ser icones nacionals, sinó també figures vinculades a la defensa de la diversitat sexual i del discurs d’identitat, desafiant estereotips i obrint camí cap a l’acceptació.

Aquestes pàgines mostren com la música ha estat un mitjà poderós d’expressió per a la diversitat de gènere, a través de temes sorgits en un moment d’efervescència cultural i connectats amb un espectre sexual i social molt ampli. Les lletres d’aquestes cançons es revelen com un catalitzador per al canvi, la tolerància i l’acceptació del discurs d’identitat en totes les seves formes i manifestacions.

Per estimar uns “ulls verds”, amb sexe, però sense condició.

“Carmen Moreno és una persona plena i una autora total. Amb la inevitable complexitat de la senzillesa”. –Juan José Téllez, escriptor i periodista