Una història sobre la dificultat de fer-se un lloc quan no s'hi neix.

Des que va guanyar un concurs de dibuix a segon de primària, l'Anna ha sabut que tenir un talent és també carregar amb una promesa: la de no decebre. Aquest primer premi, un maletí de retoladors, es va convertir sobtadament en l'obligació autoimposada de pintar sempre millor, de superar aquell llistó. Per això, quan, ja a la trentena, li ofereixen una oportunitat que podria catalitzar la seva carrera com a artista plàstica, alguna cosa dins seu es trenca.

La trucada de Maria Manzoni, la galerista més important del país i figura de gran rellevància en el col·leccionisme privat d'art contemporani, desencadena una profunda crisi creativa i existencial. L'Anna s'enfronta llavors no només a la pressió del mercat, sinó al record d'una infància travessada pel rebuig i la culpa, a una amistat fundacional que es trenca i a la sospita que potser ha traït alguna cosa important pel camí.

La boca plena de blat és la història d'una nena prodigi convertida ara en una dona atrapada en un llenç en blanc. Una història sobre l'atzar, sobre la tensió entre llibertat i obediència, sobre el desig de ser honesta amb el que una és i amb el que arrossega. Una reflexió al voltant de l'autoexigència, la impostura i la precarietat emocional i econòmica que ha d'afrontar qui intenta obrir-se pas en un món encara ancorat a la ficció de la meritocràcia.

Amb una escriptura plàstica, irònica i afilada, Mayte Gómez Molina debuta en la narrativa de la mà d'una novel·la profundament íntima en què el vertigen de ser vista i la por a no estar a l'altura es converteixen en una aposta radical pel cuidat, a un mateix i als altres, com a forma de resistència. Una novel·la en què l'art no és un tema, sinó una ferida: el que fa mal, el que salva, el que ens uneix.