No existeix una història unitària i, per tant, universal de la homosexualitat. Aquesta història s’ha construït des d’un enfocament “integracionista”, que segueix els avatars de la homosexualitat inserint-los en els grans processos de la història social i política, combinant de manera equilibrada l’anàlisi de les pràctiques, de les representacions i dels discursos, entrecreuant fonts múltiples i alternant les exploracions geogràfiques i històrico-etnogràfiques i la història dels conceptes (teològic-morals, filosòfics, científics) i de les imatges (plàstiques, literàries, publicitàries). La Història de la homosexualitat masculina a Occident s’ha organitzat a partir de tres grans eixos. En primer lloc, l’estudi de les pràctiques de control i persecució desplegades per les diverses institucions socials i etapes històriques. En segon lloc, les formes de resistència que apuntaven a crear espais viables, un mitjà propi i eventualment una subcultura o un moviment de contestació en cada època. Finalment, es tracta també de captar les formes d’identitat, de subjectivitat conformades en aquesta relació agònica entre l’acció de poder i els desafiaments de la llibertat de l’individu. El resultat és una ambiciosa obra de la qual s’han polid les seves arestes més estrictament acadèmiques i que ha buscat el llenguatge accessible necessari per a la major comprensió.