Quan al segle XIX les excavacions de la Pompeia enfonsada van adquirir un caràcter científic, també hi eren presents els germans Fausto i Felice Niccolini: amb la litografia en color que acabava de sorgir, van documentar en més de 400 làmines les ruïnes de Pompeia, els edificis, frescos i estàtues, però també objectes quotidians comuns, que en només 24 hores van ser enterrats per l’erupció catastròfica del Vesuvi i conservats sota una capa de cendra durant més de 1.600 anys.

Fausto i Felice Niccolini es van proposar documentar per primera vegada de manera exhaustiva tots els aspectes de la vida en aquesta ciutat antiga a través d’imatges. Així va néixer Le case ed i monumenti di Pompei, publicat a Nàpols entre 1854 i 1896 amb més de 400 litografies en color. Descripcions detallades ofereixen a l’espectador una impressió completa de Pompeia: en el seu concepte modern, els germans Niccolini no es van centrar només en vedutes i plànols de la ciutat i dels edificis públics, sinó sobretot en les cases, que susciten un interès integral: la seva decoració i les obres d’art i objectes d’ús quotidià trobats s’hi representen per primera vegada en el seu context. A més, hi ha representacions “animades” de la vida quotidiana antiga en tavernes, tallers i botigues, a places públiques, temples, teatres i termes.

Dos assaigs introductoris ens mostren les condicions històriques i els protagonistes de la història de les excavacions. L’efecte que l’art pompejà i les inoblidables empremtes de guix de restes humanes van tenir en obres d’art plàstic es veu en treballs d’artistes com Robert Adam, Anton Raphael Mengs, Angelika Kaufmann, Jean-Auguste-Dominique Ingres, Lawrence Alma-Tadema, Pablo Picasso, Giorgio de Chirico fins a Duane Hanson i George Segal.

Les làmines mostren més de 1.000 objectes trobats, que aquí es nomenen i localitzen de manera exhaustiva per primera vegada, convertint aquesta edició en una obra de referència per a la recerca sobre Pompeia.