Autor(s): Maximiliano Fuentes Codera

Editorial: Ediciones Akal

Data de publicació: 2014-05-09

Enquadernació: Rústica

Pàgines: 240

Idioma: es

La Primera Guerra Mundial va certificar l’arribada d’una nova era i va marcar el principi d’un període de militància ideològica i política sense precedents a Europa des de 1848. Tot i que Espanya es va mantenir neutral durant tot el conflicte, no va ser aliena a aquest procés. La decadència del règim restauracionista i l’emergència de la política de masses van ser dos elements d’un desenvolupament convergent que s’havia iniciat amb la crisi de final de segle i que la conflagració europea va contribuir a accelerar de manera substancial. En el nou escenari obert a l’agost de 1914, els intel·lectuals van ocupar un paper de màxima rellevància per desenvolupar un procés de mobilització cultural que es va expressar des de múltiples vessants, que van anar des de les militàncies aliadófiles i germanòfiles fins a la renovació de les cròniques periodístiques. La seva relació amb la política es va fer cada cop més estreta a l’escalfor del conflicte i els va trobar, a l’alçada de 1917, en algun dels pols d’acció que van posar en escac el sistema restauracionista. El conflicte els va convertir en els catalitzadors de l’opinió nacional i, amb això, va simbolitzar la seva entrada en la maduresa. A la llum de les recents aportacions historiogràfiques, aquest llibre planteja que, a diferència del que s’ha pensat moltes vegades, l’impacte de la Gran Guerra sobre Espanya va tenir una importància fonamental i va contribuir decisivament en la construcció d’uns discursos i unes pràctiques polítiques i culturals que serien fonamentals per a la renovació de les cultures polítiques dominants en les dècades posteriors.