LA NOVEL·LA NOVA D’ARTURO PÉREZ-REVERTE

Un crim impossible. Un detectiu insospitat.

No es tracta d’un desafiament entre l’assassí i el detectiu, sinó d’un duel d’intel·ligència entre l’autor i el lector.

―Caldria un policia ―va suggerir algú―. Un detectiu.
―N’hem un ―va dir Foxá.
―Tots van seguir la direcció de la seva mirada.
―Això és ridícul ―va protestar―. S’han tornat bojos?
―Vostè va ser Sherlock Holmes.
―Ningú no va ser Sherlock Holmes. Aquest detectiu mai no va existir. És una invenció literària.
―Que vostè va encarnar de manera admirable.
―Però va ser al cinema. Res a veure amb la vida real. Només sóc un actor.
Em miraven esperançats, i la veritat és que jo mateix començava a entrar en situació, com si acabessin d’encendre els focus i sentís el suau murmuri d’una càmera rodant. Tot i això, vaig decidir mantenir-me en silenci, creuant els dits sota el mentó. No havia gaudit tant des que vaig rodar El perro de Baskerville.

Juny de 1960. Un temporal manté aïllades a l’idíl·lica illa d’Utakos, davant de Corfú, nou persones allotjades en el petit hotel local. Res no fa presagiar el que està a punt de passar: Edith Mander, una discreta turista anglesa, apareix morta al pavelló de la platja. El que sembla un suïcidi revela indicis imperceptibles per a qualsevol excepte per a Hopalong Basil, un actor en decadència que en un altre temps va encarnar a la pantalla el detectiu més cèlebre de tots els temps. Ningú com ell, acostumat a aplicar al cinema les habilitats deductives de Sherlock Holmes, pot desxifrar què amaga de veritat aquest enigma clàssic d’habitació tancada. En una illa de la qual ningú pot sortir i a la qual ningú pot arribar, inevitablement tots acabaran convertint-se en sospitosos en una fascinant novel·la-problema on la literatura policial es barreja de manera sorprenent amb la vida.

La crítica ha dit:
«Llibre magnífic, complet, rodó, que respon plenament a totes les exigències del gènere».
Santos Sanz Villanueva, El Cultural

«Un llibre perfecte, escrit amb un bisturí».
Karina Sainz Borgo, ABC

«L’autor és qui més s’ho passa bé [i] aborda el crim com una de les belles arts, seguint De Quincey. [...] Divertida, evocadora, un joc, una teoria».
Raúl del Pozo, El Mundo

«Una personalíssima volta de rosca sobre el personatge inventat per Conan Doyle i la seva manera d’investigar».
Jacinto Antón, El País

«Només pensar en la seva hipotètica despedida és tant com colpejar la literatura».
Jesús García Calero, ABC

«Un escriptor que gaudeix fent la seva feina. Pérez-Reverte desafia el lector a cada una de les seves pàgines. [...] Un duel d’intel·ligències».
RTVE

«S’obre al lector la responsabilitat que li toca: llegir el llibre com si l’estigués escrivint, potser amb la mateixa intensitat que el seu autor, intrigat per la perícia del novel·lista. [...] És una novel·la, naturalment, però també és una indagació sobre l’escriptura mateixa segons l’entén Pérez-Reverte».
Juan Cruz, El Periódico

«Una reflexió sobre el pas del temps, la petjada de les ferides i la melangia d’un temps on l’educació, l’elegància i la intel·ligència encara comptaven i tenien un pes evident en la societat».
Javier Ors, La Razón

«Reverte torna a jugar; torna més que mai com aquell homo ludens que tant enyoràvem [...] i acaba escrivint (de nou) un clàssic».
María José Solano, Zenda