Què és “lo queer”? Quins són els seus orígens i eines teòriques? Quines són les seves discrepàncies amb un sector del feminisme que el considera un cavall de Troia dins del moviment? En un moment en què aquests debats semblaven haver passat, la reacció del que s’anomena sector trans-excloent i l’extrema dreta els han tornat, alimentant no pocs malentesos. “Lo queer” no és un producte neoliberal ni les persones queer trien el seu sexe/gènere/identitat així, sense més. Les teories queer aporten moltes claus per entendre de manera més fluida qüestions relatives als gèneres, les sexualitats, identitats i corporalitats, més enllà dels binarismes. A més, tenen en compte com s’entrecreuen el gènere, la classe, la sexualitat, l’edat, la capacitat, la raça, l’ètnia, l’estatus migratori... qüestions clau per qüestionar els propis privilegis de blancor, classe o ciutadania, entre altres. Gracia Trujillo reivindica també que les pedagogies queer arribin a l’àmbit educatiu, que es coneguin i valorin els recorreguts activistes, les coalicions entre la lluita feminista i la dels col·lectius LGTBI+ i queer. Recuperar aquests pactes, centrar-se més en objectius comuns i menys en identitats, adquireix ara especial rellevància.