Paula és una dona idealista i amb les prioritats molt clares. La seva principal meta a la vida és trobar un amor de pel·lícula com el que va veure en els seus avis i en els seus pares: inamovible, intens i per sempre. No obstant això, les conseqüències que aquest amor ha tingut en la cordura dels seus familiars han provocat en Paula una irònica dualitat, ja que, tot i que es mor per trobar la dona de la seva vida, té por al mateix temps d’aconseguir-ho i acabar engolida ella també per la bogeria i la depressió. És per això que busca en aquesta noia un ideal inabastable, una dona que li mati aquesta por amb forma d’animal que li habita dins i així, finalment, viure aquest amor amb què tant somia. Ro, una dona amb els peus a terra que ja ha viscut mil vides, no creu en la toxicitat de l’amor romàntic ni en les relacions de cap tipus. El seu passat solitari l’ha fet una noia cínica, distant i pràctica. Es limita a gaudir sense pensar a llarg termini, sense establir massa llaços i sense esperar res transcendent de la vida. Quan Paula i Ro es troben per casualitat a l’entrada del laberint, hauran de decidir la manera en què ambdues s’enfronten a aquest minotaure cansat que les espera al centre.