Les corporalitats, identitats i orientacions no heterosexuals, trans i intersexuals han estat tradicionalment allunyades de l’àmbit de l’educació formal, com si la vida i l’escola fossin dues realitats dissociades entre si. Amb l’arribada de l’educació afectivosexual, es va obrir una oportunitat perquè aquestes formessin part de la quotidianitat escolar, però els continguts vinculats als riscos entorn de les infeccions de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, juntament amb la seva prevenció, han acaparat el tractament que es fa de la sexualitat als nostres centres. Són continguts que, a més de desplaçar el col·lectiu LGTBIQ fins a esborrar-lo en aquest camp educatiu, amaguen missatges discriminatoris que reprodueixen i legitimen les diferents violències que pateixen les persones que no s’ajusten als paràmetres normatius de sexualitat (binarisme, ciscentrisme, heterocentrisme, monosexualitat, LGTBIQ-fòbia, etc.). Així, mentre que les formes no hegemòniques de transitar la sexualitat són cada vegada més visibles entre les generacions més joves, en l’àmbit de l’educació escolar hi ha múltiples dificultats per atendre aquesta diversitat de manera profunda i integral. En aquest sentit, el present llibre explora aquesta relació entre educació afectivosexual i col·lectiu LGTBIQ –més caracteritzada pels seus desencontres que no pas pels seus encontres–, traçant un recorregut per diferents dimensions de la realitat sociocultural, des del focus en allò que l’autor anomena sistema normatiu de sexualitat fins al marc escolar i l’educació afectivosexual. Tot seguit, es plantegen els resultats d’un estudi i s’acaba amb algunes propostes que permeten orientar la pràctica docent cap a l’assoliment d’una educació afectivosexual diversa i igualitària.