La fascinant crònica d’un temps en plena transformació per una de les millors columnistes del nostre país.

Entre 2006 i 2011, Elvira Lindo va escriure des de Madrid i Nova York una sèrie de columnes a El País que conformen una mena de diari involuntari, la crònica d’un temps en plena transformació. La seva mirada es deté amb naturalitat en la cultura popular i l’alta cultura, en el personatge cèlebre i el desconegut. Aquestes peces despleguen el seu veritable do: una barreja de curiositat, ironia i empatia per posar-se al lloc dels altres sense perdre la consciència de les seves contradiccions.
 

Elvira Lindo retrata una època vibrant i capta també amb la seva escriptura el món que hauria de venir: es perceben ja la sobreexposició, la polarització, la nostàlgia com a refugi i el triomf de l’individualisme. A Don de gentes es confirma com una de les millors columnistes del nostre país, per la seva lucidesa, la seva proximitat i la seva formidable capacitat per narrar la vida.
  «No hi ha humor sense malenconia i en aquest llibre s’entrellacen contínuament aquests dos tons de l’escriptura. […] El somriure atenua la gravetat, i la profunditat s’alleugereix amb ironia. No és contradictori, ho porto dins meu des que era nena. Em moc bé entre aquestes emocions i intento escriure cavalcant-les, com si la vida fos sempre una tragicomèdia», confessa Elvira Lindo al pròleg que acompanya la present edició revisada i ampliada.