“Hi ha tants nens que naixeran amb una alita trencada. I jo vull que volin company. Que la seva revolució els doni un tros de cel vermell” (Pedro Lemebel). Amb aquestes paraules de Lemebel, Daniel María posa a les nostres mans un nou poemari nascut des de la dissidència sexual i corporal profundament arrelat en les pors i desitjos -que són propis però reconeixibles per qui habita l’alteritat-. Les boques i els cossos vessats s’estenen al llarg d’un llibre profundament íntim i en què, tanmateix, batega de manera permanent la idea d’un reconeixement universal a totes les habitants dels marges que amb la seva lluita han obert un camí encara avui difícil de transitar. Daniel María (La Gomera, 1985) és escriptor i gestor cultural. Ha publicat poemaris, novel·les, assaigs i relats. Des de 2016 signa la secció crítica «Qué Leer en diversidad LGBTIQ+» de la revista Qué Leer. Ha rebut els premis de periodisme cultural Paco Rabal Joven Promesa (2013), Leoncio Rodríguez (2013 i 2019) i Juan Torres Grueso (2016). El 2020 va aparèixer Un camerino propio (Egales) on reuneix relats i cròniques sobre les identitats i mirades queer, camp i pop. El 2022 va rebre el Premi Arkoiris Canarias al millor escriptor/a i el Premi Museari Queer Art de Literatura. El 2023 publica Bisutería auténtica (Egales) i Saritísima. Historia ilustrada de un mito (Varietés Ediciones). Col·labora en l’obra col·lectiva Flores para Lola (Dos Bigotes/Egales) amb el text «Lo más grande que ha crea- do Dios: el comadreo marica en Lola Flores y otras notas camp».