Autor(s): Santiago López Moreda

Editorial: Akal

Data de publicació: 2019

Enquadernació: Tapa tova

Pàgines: 320

Idioma: es

L’imperi lingüístic del llatí, orgullosament elogiat per Lorenzo Valla en el pròleg de les seves Elegantiae, «llatinitzà» les altres llengües, però també «espolià» les veïnes, incloses les ameríndies i orientals contactades als segles XV i XVI. Les raons de per què i com sorgeixen noves accepcions i nous termes per designar les noves realitats s’estudien des de la doctrina que els gramàtics estableixen al respecte, i des de les raons que han portat els parlants a fer-ho. El llatí, en un procés que mai no abandonaria, enriquí el seu patrimoni lèxic amb recursos propis (modificació, desenvolupament i composició) i amb l’assimilació de termes forans, estrangerismes, sentits com a propis quan l’ús dels objectes als quals donaven nom estava generalitzat en el món romà. Gramàtics i lexicògrafs llatins (Varró, Ciceró, Quintilià, Noni Marcel·lo), cristians (Jeroni, Agustí, Isidor de Sevilla), gloses i cartularis medievals, cròniques i documents diplomàtics, metges (Pere Hispà) i les obres dels humanistes més rellevants (Valla, Beccadelli, Pontano, Perotti, Tomàs Moro, Nebrija, Erasme, Vives, Budé) desfilen per aquestes pàgines fins a arribar als historiadors portuguesos (Góis) i hispànics (Marineo Sículo, Màrtir d’Anglería, Calvete de la Estrella) que «llatinitzaren» les noves realitats del nou món. L’autor explica, a més, multitud de neologismes que van aparèixer des de l’Antiguitat fins al Renaixement. Així doncs, aquest treball esdevé una referència ineludible per a tothom que vulgui conèixer el moment, l’origen i la justificació dels neologismes que van aparèixer durant aquest període.