«La vaig veure de lluny, vaig parpellejar, vaig tornar als quinze anys, a aquella vegada que vam anar al cinema. Va ser improvisat». La Cris en sap molt d’espectres, des de l’asperger fins al queer. Seguint la seva rutina, va al supermercat un dissabte qualsevol, on es troba amb qui va ser el seu primer enamorament de l’adolescència. La Daniela s’ha mudat a Madrid per donar un gir a la seva vida, avorrida de la que havia escollit gairebé sense voler. La Cris té ganes de deixar-se portar, de no pensar massa, com de costum. Mentrestant, a molts quilòmetres cap a l’oest, el seu cosí Edu ha estat a punt de perdre la vida, fet que desperta en la Cris records de la seva infància. A Arreglándome la vida, Aranguren narra una història sobre la infància, la idealització de la família, dels records, sobre la dificultat de créixer sense deixar que el passat ocupi massa espai. Aquesta obra és una història d’amor, d’un que es creia oblidat, guardat com una fantasia irrealitzable. Arreglándome la vida és la primera part d’un projecte en què l’autora busca narrar la realitat del col·lectiu LGBT+ des de la perspectiva de diferents generacions i contextos. La intenció no és altra que crear comprensió de com les llibertats de què gaudim avui dia en països com Espanya no eren més que un somni fa uns anys.